Quan érem petits, a Fira s’estrenava abric.    Aquest any, però, no abellien ni les típiques castanyes torrades, de tanta calor com va fer durant el cap de setmana del 29 i el 30 d’octubre. Un any més, la fira que més gent aplega de tota la comarca omplia els carrers del poble d’autòctons i visitants, passejant per les parades i gaudint del bon temps, tan inesperat les vespres de Tots Sants. A més, ja que cada any s’afegeixen nous reclams a la tradicional exposició agrícola i comercial, els dos dies de la fira s’han convertit en un cap de setmana més que complet per als janencs de totes les edats.

  Tot i que de tota la vida el divendres ja es nota a l’aire que és Fira, aquest 2005 la festa va començar realment divendres amb els seus primers actes. La presentació del llibre de Pedro Simó, La Jana, territorio y patrimonio histórico-cultural (publicat pel Centre d’Estudis del Maestrat i l’Ajuntament de La Jana i del qual es fa una ressenya en aquest mateix número de La Pedralta) va tenir lloc a la tarda a l’Ajuntament. Realment, la publicació d’un llibre que aprofundeix a la història i les fites del nostre poble escrit per un veí de La Jana és realment un fet destacable, i mereix l’acollida que va tenir, amb una assistència bastant nombrosa de janencs a l’esdeveniment. Dissabte al matí, la cercavila de la banda de dolçaines i tabals (de recent formació) pels carrers del poble, i la passejada dels nens del poble a lloms de rucs, començant des de la plaça i amb algunes caigudes sense més conseqüències que el riure de molts i els plors d’alguns, van ser els primers tocs festius del dia. Ara sí, la consciència de que començava la festa era perfectament palpable.

   MÉS QUE AFICIONS

   El primer pis de l’antic quarter, que ara es la seu social de la Tercera Edat, va ser el recinte escollit per segon any consecutiu per fer les exposicions.

   Aquest any, l’exposició se centrava en tres àrees fonamentals: pintura, manualitats i material bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola. Quant a la pintura, es van exposar obres d’artistes locals, com els quadres de Maite Cervera, María José Beltrán i Antonio Crespo, que ja són habituals de les exposicions que es fan al poble, i que van mostrar les seves darreres pintures, majoritàriament basades en temes janencs. Entre les manualitats, va destacar el benicarlando Juan Ortí, que va exposar una sèrie de construccions a escalafetes amb minúscul material d’obra i tot luxe de detalls.

   És important esmentar que Ortí va realitzar una maqueta de la capella del cementiri del poble especialment per l’exposició de la fira, per establir un vincle entre la seva obra i el poble de La Jana. Per últim i d’una manera novedosa, durant l’exposició es va mostrar també una part important de la col·lecció particular de Paco i Fran Simó de material bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola. Sobre les taules centrals de la sala es van exposar una setantena de peces, tant de munició com d’armament o utillatge dels dos bàndols enfrontats durant el conflicte del període 1936-39.

   També dissabte al matí va tenir lloc la celebració de la 2a Trobada de Bolilleres, amb la presència de dones i homes (encara que d’una manera molt minoritària encara) de 24 pobles, des dels més propers geogràficament (Traiguera, Canet, Cervera, Sant Mateu, Càlig, Salzadella, Tírig...) als més llunyans Segorbe, Castelló o Alcanar. La trobada, organitzada per l’Agrupació de Dones Santa Anna, va portar fins al centre cultural gairebé 300 persones aficionades a la tècnica del bolillo, que van gaudir de compartir coneixements i mostrar les labors realitzades. Durant el matí, es va celebrar un sorteig entre els assistents, i també es van instal·lar parades de venda de material relacionat amb les labors de fil. Per últim, al pis superior del centre cultural es van exposar obres d’alguns assistents, realitzades amb diferents tècniques, com patchwork, punt de creu, bolillo o brodat hardanger, entre molts d’altres.

   Un dels esdeveniments culturals més ben rebuts al poble són les representacions teatrals, de qualsevol mena, que aconsegueixen reunir a petits i grans a un mateix recinte. Amb ocasió dela Fira, dissabte a la tarda va tenir lloc al centre cultural (espai polivalent on els hi hagi) la posada en escena d’Art, de la dramaturga francesa Yasmina Reza, a càrrec de la companyia de Benicarló Teatro de Guardia, que dirigeix Josi Ganzenmüller. L’obra, interpretada en aquest cas puntual per Rafa Sánchez, Ximo Vizcarro i Agustí Martínez, escenifica una metàfora sobre l’amistat i la tolerància que ha estat un autèntic èxit a tot el món, des que va ser estrenada a l’any 1994.

   Actualment, s’està representant a Barcelona per segona temporada pels tres actors argentins Ricardo Darín, José Luís Mazza i Germán Palacios. Un altre dels actes típics de la Fira La Jana és el ball de dissabte a la nit, que fins fa pocs anys era organitzat pels quintos, i que ara organitzen conjuntament amb l’Ajuntament. Aquest ball és un dels que més gent dels voltants reuneix al poble, juntament al de Dijous Sant, un dia que als altres pobles no s’acostuma a fer res festiu. I a la darrera edició de la fira, no va ser una excepció, amb un gran èxit de públic, fonamentalment jove,que van fer durar la festa fins la matinada.

   El diumenge, malgrat els excessos de la nit anterior, tocava matinar una mica, per fer la volta típica per les paradetes, que omplien els carrers habituals de gènere de tot tipus a la venda. En qualsevol cas, les botigues de roba cada any predominen més, tot i que hi ha certs clàssics que no canvien, com les parades de torrons, embotits i cistells. D’altra banda, la fira agrícola, que estava inaugurada des de dissabte al matí per facilitar els intercanvis comercials, ocupava l’explanada de Les Alboredes, com es porta fent des de fa uns anys, i comptava amb exposició d’automòbils, tractors i eines agrícoles diverses, a més de la paradeta de la Unió de Llauradors, un punt de trobada per als janencs i els visitants, on tastar un gotet de vi i uns tallets de pernil.

   Un any més, la Fira va ser un moment de distensió per a tothom, el moment de comprar mantes, alfombres, espardenyes d’estar per casa o mitjons (en packs de deu a tres euros), però també de menjar xurros i castanyes, de passejar queixant-nos de la multitud i de que, per únic cop en tot l’any, costi tres quarts d’hora anar de la plaça al quartel. L’any que ve, com sempre, repetirem.