| www.lajana.net/lapedralta | |
| Butlletí d'Informació de l'Associació Janenca de Cultura · Nº 22 · Març 2004 · Any VI · Edició Digital | |
COSTUMS DE LA JANA Un carnestoltes diferent Mª Carmen Balaguer
Som una associació cultural, i cultura no és únicament
els coneixements bàsics que s’aprenen a
l’escola o llegint llibres. Cultura significa també un
conjunt d’elements ( llengua, normes, valors, símbols i
models de comportament etc..) que caracteritzen un
determinat grup humà enfront dels altres. Ja sabeu
que l’objectiu principal de la nostra associació, és la
defensa, conservació i recuperació del patrimoni de La
Jana, entenem també com a patrimoni la “herència
social” com els usos, els costums, les tradicions i les
formes de comportament. Tots junts hem aconseguit recuperar la Festa de Sant Antoni, la foguera a La Plaça va crear una gran expectació, amb els majorals, les coquetes i la benedicció del animals tot el poble va participar de la festa. Més satisfeta estic del dia de carnestoltes, donat que la festa va resultar molt millor del que pensàvem inicialment. L’arròs en pilotes, estava molt bo, i la cercavila pel poble un èxit. Quan vam sortir pensàvem que l’agüeleta de bastos no tindria feina amb l’assot, però sort que l’ajudava l’home de la forca,(un personatge nou) perquè els xiquets no deixaven assossegar als panxuts que van tirar a terra en diverses ocasions. Penso que els xiquets van xalar més que ningú, també els panxuts confessaven tindré l’adrenalina “a tope” i els comentaris de la gent que va participar en la rua, eren positius i pensant ja en el carnestoltes de l’any vinent. Personalment vaig rebre més informació d’aquests singulars personatges del nostre carnestoltes, que tindrem en compte el proper any per millorar-ho. Respecte als panxuts portaven les dens de pataca, i al cap una cistella ,en lloc dels corxets, que els tapava millor la cara, també tenien una panxa més rodona eren més panxuts. L’agüeleta portava sempre un capot i l’assot per defensar als panxuts dels atacs dels xiquets. Uns altres personatges menys coneguts, son els companys que portaven un cobrellit lligat dalt del cap i també lligat per la cintura, de manera que com tenien la cara totalment tapada (miraven per un foradet) eren els que dient les curumbels , es a dir els insults, les burles i versos lligats dient el dia inclús l’hora i el lloc on havien vist a la víctima en una situació compromesa. Una altra característica a tenir en compte es que se disfressaven sempre en el que tenien en casa: cabassos, cordes , cobrellits....tot al contrari del carnestoltes actual que es totalment consumista.
Hem de fomentar el nostre carnestoltes per la seva originalitat i hem de fer-ho en el màxim rigor, respectant els seus orígens que es el que el caracteritzen i el fan diferent del demés. No es bo que els homes visquem d’esquenes a la nostra cultura, conservant les nostres tradicions estem defensant el Patrimoni que hem heretat.
| |||||
