ENTREVISTA A UN PASTOR

Alfredo Roé Cervera

---

   Aquesta, és la primera d’una sèrie d’ entrevistes que anirem fent a gent del nostre poble; començarem parlant amb José Sierra Gauxax, un home que ha exercit durant major part de la seva vida l’ ofici de pastor. Ofici que, poc a poc, va desapareixent segons anem evolucionant llarg del temps.

• ¿ Hola tio, com estem?
- Molt bé
• Vostè ja sap que he vingut a entrevistar-lo per a parlar del seu ofici, així, m’ agradaria saber: ¿ quan va voler fer-se pastor?
- Després de casar-me amb la meva dona Margarita, vaig decidir fer-me pastor. Però abans treballava molt per Catalunya.
•¿De qui va apendre l’ofici de pastor?
-De mon pare, que ja era pastor, i quan era menut moltes vegades l’ acompanyava.
•Al principi, ¿ li va costar molt tenir un bon ramat?
-Sí, primer tenia vint cabres. Anava a comprar-les Traiguera, Càlig, Canet, Sant Mateu. I a poc a poc va anar creixent la rebera, ja que quan criaven les cabres me les anava quedant. Vaig arribar a tindre unes cent trenta!
•¿ I el corral on el té?
-A la partida de les roques, sortint cap a Traiguera.
•¿ Quina raça de cabres pasturava?
-Granadines, de tots els colors. Ah! I totes eren de llet.
• Suposo que al posseir cabres de llet comerciava amb aquesta, ¿ pot explicar-me de quina manera ho feia?
- Quan criaven les cabres i els cabrits eren grossos els veníem, i a les cabres encara els quedava llet. Traiem uns quaranta litres diaris i de Catí venia un camió a buscar-los. Però abans d’ això la meva dona amb la llet feia formatge i el veníem a un home de Sant Mateu.
•Ara, ¿podria dir-me quin recorregut realitzava tots els dies?
- Anava de corral fins als termes de Canet, al de Cervera, a vegades al coll gros i per suposat al de La Jana.
•¿Les cabres només menjaven quan anava a pasturar?
- No, jo me’n duia dos povals i quan trobava un pou les donava de beure. Sobretot a l’ estiu, que en aquella calor deixava un poval a terra i omplia l’ altre, i al girar-me jase l’ havien acabat. I sempre quan arribava al corral les abeurava una altra vegada.
•¿ Anava pasturant per tots el llocs?
- No, anava pels camps que no estiguessen sembrats si les oliveres i els ametllers no tenien el fruït també passava.
•¿ No li ha passat mai res pasturant?
-Bueno, sempre m’ han criat cabres mentre anava pasturant pel “monte” i sempre els portava al coll cap al corral. Però un dia me’n van criar unes quinze cabres la vegada ( jejeje), me va tocar deixar-les a la caseta del corral de les Cols de Fatet. Per la nit jo i el meu germà Àlvaro, vam anar a buscar-les. Mare si me’n van passar de coses!!
•¿Si l’agafava alguna tronada on s’amagava?
-Baix d’un arbre, o trobava una barraca i com no cabien totes les cabres no les deixava entrar. Però si quan m’alçava de matí veia que tenia de ploure, les abeurava i donava de menjar al corral.
•I ara la última pregunta, ¿li sap mal que la gent jove no vulga continuar amb aquest ofici?
- Clar que sí, ja m’ agradaria trobar algú jove amb la rebera i parlar amb ell, però no vol ningú. Penso que hi ha massa malalties i també dóna molta feina. A més, ara la carn ja la duen de fora.
•Res més José, moltes gràcies per la seva collaboració, i a vosaltres lectors us espero en la pròxima entrega. Adéu a tothom.

La Pedralta Associació Janenca de Cultura Plaza Mayor, 14 - 12340 La Jana - (Baix Maestrat) ass-janenca-cultura@lajana.net CS-77-1999