 |
Segons uns heraldistes són oriünds de França i es van establir a Mallorca al poc de temps de la conquista de l'illa. El seu primitiu solar va ser una antiga alqueria d'Inca, on ja apareixen en 1240. Es van estendre per l'illa formant cases en Benisalem i en Alaró.
Altres autors assenyalen que el primitiu solar d'esta família va estar en la vila de Binisalem, i ja en el segle XIII entrava en el sorteig dels oficis públics de primera distinció.
Altres autors assenyalen que és originari del Regne de Navarra. En Alfaro (La Rioja) va haver-hi una altra casa solar d'este llinatge.
Els de València van ser Barons de la La Pobla Tornesa. El primer Baró va ser Juan de Vallés, Caballero Vicecanceller i Conseller de Joan II, qui en 22 d'agost de 1467 li va atorgar facultat per a vincular la baronia amb els senyorius de Benicàssim i de la Pobla de Montornés. Per enllaços matrimonials han revertit als Vallés el Marquesat de Sant Joaquim i Pastor i el Comtat d'Albalat del Sorells.
Jaime Joaquín Vallés, doctor de la Reial Audiència de València, va aconseguir privilegi de Caballero del Regne de València, donat per Felip II, el 26 de Febrer de 1621.
Juan Bautista Vallés, natural de Castelló de la Plana, va obtindre privilegi de Caballero del Regne de València, donat a Madrid pel Rei Felip IV l'1 d'Agost de 1631, i el de Noble del Regne de València, el quatre del mateix mes i any.
Pedro Vallés de Binisalem, l'any 1480, i Juan Vallés de la dita vila, en el de 1481, van ser membres del gran i general Consell balear. Esta dignitat política la van obtindre també: Pedro Vallés d'Alaró en 1499 i 1500; Antonio Vallés de Binisalem en 1528; Bernardo en 1549, un altre Antonio en 1552, 1555, 1560, 1564 i 1567; Pedro Odón en 1567 i Andrés en 1568.
D'esta família han sigut jurats: Antonio Vallés en 1568 i 1575; Pedro en 1599 i un altre Antonio en 1603 i 1647.
De la noble família originària de Navarra, va pertànyer Juan Vallés, que va ser Secretari de l'Emperador Carlos V, qui per a premiar els seus servicis li va concedir una gran renda i el Senyoriu de Solmayor, a Espanya, i el de Guesoleri, a Sicília. També li va fer Caballero de l'Esperó Daurat i va afegir a les seues armes l'àguila imperial. La seua única filla i successora, la senyora Francisca Vallés, va casar amb Juan de Sada Ezpeleta, Senyor de Loya, Ayesa, Arteta i Gardalain. Amb successió.
Juan Vallés, oriünd de Vilafranca de Navarra, va obtindre privilegi de cavaller donat per Carles I, a Toledo, el 14 de Novembre de 1525.
Miguel Jerónimo de Vallés va obtindre privilegi de noble, atorgat pel mateix monarca, el 30 d'Octubre de 1526.
Marcs Antonio Vallés va obtindre de Felip IV el privilegi de ciutadà honrat de Mallorca, donat a Madrid, el 5 de Novembre de 1647.
Pedro Jerónimo Vallés d'Almadrá va aconseguir el mateix privilegi, donat per Carles II, a Madrid, el 17 d'Abril de 1670.
Van provar la seua noblesa per a ingressar en l'Orde de Santiago: Diego Vallés i Cerdán, natural de Saragossa, en 1651, i Federico Vallés i Més, natural de Barcelona, en 1888.
Van provar la seua noblesa per a ingressar en l'Orde de Montesa: Arturo Vallés i Més, Baró de la Pobla de Tornesa, Maestrante de la Reial de València, natural de Barcelona, en 1888, i Manuel Vallés i Pallarés, natural de Castelló de la Plana, en 1714.
També van provar la seua noblesa per a ingressar en l'Orde de Sant Joan de Jerusalem: Vicente Vallés, natural de València, fill de Jerónimo de Vallés, en 1534; Miguel de Vallés Salazar, natural de Vallejo, Prior de Sant Llorenç de Vallejo, en 1678; Jerónimo Antonio i Juan Bautista Vallés Ferrer Pallarés i Muñoz, naturals de Castelló de la Plana (fills de Manuel Vallés i d'Isabel Ferrer; néts paterns de Jaime Vallés i de Vicenta Pallarés, i néts materns de Ventura Ferrer i de Micaela Muñoz), en 1752, i Jerónimo Vallés Vega, natural de Castelló de la Plana (fill de Bonaventura Vallés i de María Manuela Vega), en 1785.
Luis Jerónimo Vallés, Caballero, Comanador de Vilafamés, de Benicarló i Vinaròs i Major d'Alfama, va provar la seua noblesa per a ingressar en l'Orde de Montesa, en 1470.
Van provar la seua noblesa davant de la Sala dels Hijosdalgo de la Reial Chancillería de Valladolid, en els anys que s'expressen: García, Juan, Mateo i Melcior Vallés, veïns d'Alfaro (La Rioja), en 1577; Gerónimo Vallés, veí d'Alfaro, en 1598; Gutierre de Vallés, veí de Piloña, en 1534; Juan Vallés, veí de Vilanova dels Cameros (La Rioja), en 1542; Francisco Vallés d'Aguilera, veí d'Alfaro, en 1577; José Vallés i Arce, veí de Valladolid, en 1786, i conté una Reial Provisió de noblesa donada en 23 de Setembre de 1752 a favor de Manuel de Vallés i Arce, veí de Riello (fill de Manuel de Vallés i Arce i de Mariana Abellón, i nét de Diego de Vallés i Arce); José de Vallés i Arce, veí de Valladolid, en 1791; Manuel de Vallés i Arce, veí de Riello, en el Consell de Villamor, en 1751, Juan Vallés i Arce, veí d'Alfaro, en 1585; Baltasar Vallés i Dávila, Advocat del Col·legi d'esta Reial Chancillería de Valladolid, veí de Valladolid, en 3 de Juny de 1802; Gerónimo Vallés del Fraile, veí d'Alfaro, en 1579; Juan Vallés de Medrano, veí de Guadalajara, en 1584; Pedro Vallés Colom, veí d'Alfaro, en 1579; García, Juan i Pedro Vallés de la Terrosa, veïns d'Alfaro, en 1567; Juan Ventura Vallés i Argaiz, veïns d'Alfaro, en 1741, i Pedro Vallés López, veí d'Alfaro, en 1741.
Van provar la seua noblesa en la Reial Audiència d'Oviedo: Pius Vallés Martínez López i García, natural i originari de Candamo (Astúries), veí de Salas, en 17 de Juliol de 1815, i Pascual Vallés i Nespral, fill de Juan i nét de Gabriel, veí d'Oviedo i originari de Ciaño (Astúries), en 1831.
José Vallés, natural d'Ayerbe (Osca), va guanyar procés d'infanzonía en la Reial Audiència d'Aragó, en 1804.
Juan Vallés, veí de Tobed (Saragossa), va tindre de Juana Vicente, la seua dona, a Bartholome, i este va casar amb Isabel Bernat, i va tindre d'ella a Julio Vallés, veí de L'Almunia de Senyora Godina (Saragossa), qui va provar el seu Infanzonía en la Reial Audiència d'Aragó el 4 de Setembre de 1576.
Gerónimo Vallés va assistir a les Corts d'Aragó de 1585 entre els Hijosdalgo. Juan Vallés va assistir a les Corts de 1592, sent veí de L'Almunia i Caballero Inquisidor. Marcián Vallés, veí de Monzón (Osca), i Gerónimo Vallés, veí de Sant Esteve de Llitera (Osca), van ser Hijosdalgo en el morabatí de 1582.
Per a exercir càrrecs del Sant Ofici de la Inquisició van provar la seua noblesa: Antonio Vallés Va falcar, natural de Mallorca, Comptador, a Mallorca, en 1645, i la seua dona Margarita Ana Pons Frías, natural de Mallorca; Jaime Vallés Foix, natural de València, Consultor, a València, en 1618, i la seua dona Leonor Sanz Domínguez, natural de Cocentaina; Jerónimo Vallés Lezcano, natural de Saragossa, en la dita ciutat, en 1579; Pedro Vallés d'Acevedo, natural d'Alfaro (La Rioja), a Logronyo, en 1665, i la seua dona María de Meca i Bobadilla, natural d'Alfaro; Jerónimo Vallés Saura Salvador i Olvier, natural de La Mata, per a Familiar, i la seua dona Isabel Vallés i Sorolla, natural de La Mata, a Castelló, en 1608; Jaime Vallés Beis Marco i Cardona, natural de l'Alcúdia, per a Familiar, i la seua dona Jerònima Albusech i Miguel, natural de l'Alcúdia, a València, en 1622; José Vallés Roig Boix i Oliver, natural de La Jana (Castelló), per a Familiar, i la seua dona Francisca Verger i Gueráu, natural de Beninama, a València, en 1731; Juan Vallés Gargallo Balaguer i Reu, natural de La Jana, per a Familiar, i la seua dona Magdalena Verger i Prades, natural de La Jana, en Castelló, en 1622; Tomás Vallés Paloma Ariño i Vallés, natural de La Jana, per a Familiar, i la seua dona Vicenta Vallés i Esteller, natural de Sant Jordi, en 1741; Francisco Vallés Solomando, Doctor, natural i veí de Navamorcuende (Toledo), i la seua dona Matías de Nava, per a Familiar, a Toledo, en 1587, i Francisco Vallés i Vera, Prior de Saz, veí de Vicálvaro (Madrid), fill del metge de Felip II, per a Comissari, en 1605.
Entre els Cavallers Hijosdalgo rebuts en l'estat Noble de Madrid, i que van entrar en sorts exercint els càrrecs de l'Ajuntament, van figurar: Jerónimo Vallés Arce i Vera, natural de Madrid, en 1660, i Jerónimo de Vallés i Vera, en el mateix any.
Van assistir a les Corts del Principat de Catalunya com a qualitat d'Eminent, en 1640, Cristóbal Vallés, veí de La Granada (Barcelona), i Antonio Vallés, veí de Santa Margarita del Panadés.
Van ser Cavallers Infanzones i Hijodalgos aragonesos en les Corts Generals del Regne d'Aragó, celebrades en 1626: Domingo Vallés, natural de Vara; Hernando Vallés, natural de Saragossa; Juan Luis Vallés, natural de Sant Esteve de Llitera (Osca); Jusepe Vallés, natural de La Mata; Pau Vallés, natural de Barbastre (Osca); Francisco Ballés, natural de Fonz (Osca), i Juan Ballés, natural de Castelsabas (Osca).
En la nòmina de Cavallers Valencians van figurar: Vicente Vallés, natural de València, en 1534; Antonio Vallés, natural de Castelló, en 1752; Juan Vallés, natural de Castelló, en 1752; Ventura Vallés, natural de Castelló, en 1753, i Cosí Vallés Vega, natural de Castelló, en 1785.s,
Armes: Els Vallés de València porten: En camp d'or, tres roses, de gules