ROCA . Catalán. Les mas antigues notícies d'este llinatge es remunten als anys de la conquista de la ciutat i regne de València. Ens les proporciona cronista tan autoritzat com Mossén Jaime Febrer, qui menciona en les seues Trobes a Guillermo Roca i a Pedro de Roca. Del primer diu: "Guardava el castell de Montesa este valerós soldat de fortuna, natural de França, en ocasió que el rei de Castella, amb danyat intent, va vindre a conquistar-lo amb un gran exèrcit: però la vigilància de Guillermo de Roca va saber sofrir els combats del rei, obligant-li a alçar el lloc, i va adquirir per esta acció el renom de Roca el de Montesa". Del segon escriu: "Pere Roca manava la gent de Carlada, lloc de Catalunya, quan es va ajuntar a Orihuela (Alacant), l'exèrcit del rei, i va passar a Múrcia contra els rebels al senyor Alfonso. Estant a Caudete, li va tallar de revés el gargero a un moro de Fes, la qual cosa va causar alegria al rei el senyor Pere".

    El llinatge va passar a Mallorca, València, Alacant i Múrcia, sent moltes les famílies que en estes regions van brillar, amb línies que van difondre el cognom per Espanya i lo el van portar a Amèrica.

    Diverses van ser les cases catalanes fundades pels Roca, figurant entre elles: Una que va radicar en la vila de Camprodon, del partit judicial de Puigcerdá i província de Girona, (reconeixia per tronc i progenitor a Bernardo Roca que va obtindre privilegi de noblesa per mercé del rei el senyor Pere IV d'Aragó l'any 1360); una altra en la ciutat de Figueres, de la mateixa província; una altra en la vila de Castelló Empúries, del partit judicial de Figueres; una altra en el lloc de Fortiá, que també pertany al partit judicial de Figueres; una altra en el lloc de Pujals dels Cavallers, de l'ajuntament de Cornellá i partit judicial de Girona, i una altra a Vilafranca del Penedés, villa de la província de Barcelona.

    Els Roca valencians descendixen dels cavallers catalans del mateix cognom que van assistir a la conquista de València i també a la de Xàtiva, on van quedar heretats i van ser, caminant el temps, senyors de Beniarjón en la Conca de Gandia. A València van tindre l'ofici de jurats, Esteban Roca, en 1315; Guillén Roca, en 1324, i Domingo Roca, en 1359. Quan el rei el senyor Martí, pels anys 1391, va tractar de combatre als rebels de Sicília i va demanar paréixer a la ciutat de València sobre el probable èxit de la jornada, va ser mossén Pedro Roca u dels llamados a respondre-li amb madur consell. I entre els mas il·lustres capitans que va tindre en les seues armades el senyor Alfonso V d'Aragó, figurava Juan Roca.

     Els Roca de Togores, eixa gran família, amb antiga i noble casa en la ciutat d'Orihuela, procedixen per línia paterna de Bernardo de Togores, que es va trobar en la conquista de Mallorca, i per línia materna dels Roca valencians, en la següent forma: De Guillermo de Togores va ser sext nét Jaime de Togores, que va casar amb la rica hereva senyora Brianda Roca i Rocafull, filla del ball general de València Jaime Roca. El Dit matrimoni va fer el seu assentament a Orihuela, i com l'esposa fundara pel seu testament, un vincle del seu propi cabal i en favor del segon dels seus fills, anomenat Jaime, amb l'expressa condició que este i els seus descendents usaren units estos dos cognoms, anteposant el seu, va quedar format el compost de Roca de Togores

.      La família Roca apareix establida a Mallorca ja molt avançat el segle XIV. Ramón Roca, cavaller mallorquí, va ajudar al senyor Pere IV d'Aragó a destronar al senyor Jaume III de Mallorca l'any 1343. Després, en 1366, sent ja rei de Mallorca l'any 1343.

Armes: El cavaller Guillermo Roca que va assistir a la conquista del regne de València, citat per Mossén Jaime Febrer, portava: En camp d'atzur, un roque d'or, gitat de dos flors de lis, del mateix metall.