 |
Catalán. Cognom originari de Catalunya, derivat, sens dubte, del nom algun dels pobles així anomenats que hi ha en aquella regi. És molt antic.
Segons August Quartes, van prendre el seu nom de Pla del Penedés (Barcelona).
En el claustre de la catedral de Girona hi ha la sepultura una família Pla amb l'escut armes que mes avant descriurem. Data eixa sepultura de l'any 1331.
Una altra família va tindre casa en la ciutat de Barcelona, i una altra en la de Solsona (Lleida).
Esta última pertanyia del segle XVI a l'abad Paulo Pla, i en ella va viure el doctor Simón Juan Pla, a qui el rei el senyor Felip II va concedir privilegi de noblesa. Va casar amb senyora Angela Olzina, i van procrear a Ana Pla, qui va contraure matrimoni amb Dimas Llordat Alenyá.
Una branca va passar al Ferrol (La Corunya)
El cognom és va estendre per la Península i posteriorment va passar a Amèrica.
Van provar la seua noblesa en els Reials Chancilleríes de Valladolid (1888) i audiència Oviedo (1814). El senyor Ramón Pla i Monge va ser autoritzat en 21 de juny de 1884 per a usar a Espanya el títol pontifici de Marqués d'Amboage.
Armes: Els que apareixen en la sepultura dels Pla en el claustre de la catedral de Girona, sàs estigues: Jironado de dotze peixos, d'or i gules, sis de cada esmalt.