 |
El Valle d'Orozco pertany al partit judicial de Bilbao, a Biscaia, i si admetérem que allí va tindre el seu bressol el cognom que anem a estudiar, hauríem d'admetre, en lògica conseqüència, que el seu origen és biscaí, el que no abona ni comprova cap altra notícia relacionada amb la seua formació i arrancada.
El llinatge de Pareja és castellà, sens dubte, i més concretament, llinatge de Castella la Nova, per les províncies de la qual es van estendre les seues més antigues branques, passant després a les d'Andalusia i Múrcia: No és aventurat creure, ja que a creure-ho inclinen les dades que ens descobrixen la comarca en què primerament apareix radicada la família Pareja, que el seu primitiu solar el va tindre en la vila de Pareja (el nom de la qual prenguera) del partit judicial de Guadalajara, i que d'allí van partir les branques establides en les províncies de Conca, Albacete, Toledo i Madrid, de les que es van derivar les d'Andalusia i Múrcia.
Entre les citades branques figura com una de les més antigues, nobles i principals d'este llinatge, les que va habitar en la ciutat d'Alcaraz, de la província d'Albacete, de la que va passar a Madrid i després a Medina-Sidonia (Cadis), on va quedar radicada, amb ramificacions en altres ciutats andaluses.
En mitjan del segle XVI eren descendents d'eixa casa els germans Andrés, Pedro i Diego de Pareja i Peralta, que en contradictori juí amb el Fiscal de La seua Majestat van guanyar Carta Executòria de la seua noblesa en la Reial Chancillería de Granada el 13 d'Octubre de 1587: El Pedro de Pareja i Peralta, va ser Alcalde de Casa i Corte i no va deixar successió del seu matrimoni amb la senyora Catalina de la Serna. El seu germà Diego va prestar meritoris servicis com a Mestre de Camp en Milà. I l'altre germà, anomenat Andrés, va ser el progenitor de la família Parella que va tindre el seu principal assentament en Medina-Sidonia (Cadis) .
La família Pareja, de Múrcia, va radicar principalment en esta ciutat i en la de Lorca, gaudint també de les prerrogatives, càrrecs honorífiques i ocupacions corresponents als hijosdalgo.
Branques d'este cognom es van estendre per la província de Toledo. Una d'elles va tindre casa en esta ciutat i una altra en la vila d'Ocaña.
Julio d'Atienza en la seua obra Nobiliari Espanyol, Diccionari Heràldic de Cognoms Espanyols, i, Fernando González–Dòria en la seua obra Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya indiquen que l'origen d'este cognom és Galícia.
Armes: Onofre Esquerdo descriu com corresponent a una família Parella valenciana, este blasó: En camp d'or, un lleó rampant, de sabre, lampasado de gules. Però d'este escut no fan menció altres heraldistes.