CERVERA. Llinatge d'origen Catalán, de Lleida. Té els seus orígens o procedència d'un altre dels nou capitans que amb Otger Catalón, general de Carlos Martel, van passar a la conquista de Catalunya l'any de 733. Este capità va ser Galcerán Yolt que va aconseguir apoderar-se de la ciutat de Cervera (Lleida), de la que va conservar la baronia i el senyoriu del castell, per el que, va ser anomenat Galcerán de Cervera. Va fundar allí casa solar que van ser heretant els seus Llinatge descendents, a qui també es va anomenar de Cervera, acabant per convertir-se el nom de la mencionada ciutat en cognom dels d'este llinatge.

      La filiació de la seua branca troncal l'equivoquen alguns tractadistes confonent-la amb la de Cervelló perquè, reproduïxen esta exactament amb la sola diferència que cognomenen Cervera als que, en realitat, es van cognomenar Cervelló. L'un i l'altre llinatge són distints i eixa confusió d'estos dos no és admissible.

      La filiació dels Cervera que, oferix major garantia, la referim començant-la en el cavaller més antic d'este llinatge que es té notícia. Al segon en eixa successió, Guillermo de Cervera, baró de Calaf a Catalunya, el cita mossén Jaime Febrer i li assenyala les armes que més endavant descriurem. El mateix tractadista menciona també a Raimundo de Cervera, originari de la casa de Catalunya, amb l'anterior Guillermo i diu que, a este Raimundo, el va ordenar el rei el senyor Pere II d'Aragó que guardara a Tortosa, que era dels templers i que, el rei el senyor Jaume I li va donar en senyoriu el poble de Beniajar o Beniatjar (València). A mitjan s. XX, van ser molts els hòmens i dones i, en concret, els del llinatge Cervera que, arran de la Segona Guerra Mundial i de la Crisi que escometia a Europa, van partir cap al Nou Món.

Armes: En camp d'or un cérvol de gules.