 |
Mossén Jaime Febrer cita en les seues Trobes que el valent cavaller Pedro Boix, va assistir a la guerra amb els altres templers, era natural de la ciutat de Pau; va prendre el cognom de la seua divisa que era un boj verd, sobre camp de plata. Els moros s'intimidaven al vore les seues armes, perquè els va fer molts danys en tots els llocs de la muntanya de Binroma, a Alcalà de Gisbert, i a Canet.
Els seus descendents van fundar diverses cases i solars en tot el principat de Catalunya, sent un dels mas antics el que va radicar en el vall de Vallfogona, partit judicial de Puigcerdá (Girona).
Una altra casa en la villa de Tremp (Lleida).
Descendent del dit cavaller templer Pedro Boix, fue Bernardo Boix, que va passar a Mallorca a principis del segle XV, va casar en Palma de Mallorca amb la senyora Juana Serralta, en la que va procrear a Andrés Boix, que fue ciutadà militar de Mallorca i va prestar grans servicis al rei el senyor Joan d'Aragó, els que li va premiar fent-li donació perpètua d'una tercera part de les escrivanies d'aquella reial audiència, amb tots els seus emoluments, en virtut de reial privilegi de 21 de maig de 1467, fue els seus fill i successor Bartolomé Boix, ciutadà que va prestar grans servicis en temps de les comunitats. Va prendre el partit de l'emperador Carlos V i se va distingir en la defensa del reial palau de Mallorca quan els amotinats van intentar assaltar-ho, acabant en ell el cognom a Mallorca, i amb el desig que este es conservara, va atorgar testament el 8 de juliol de 1529 davant del notari Ramón Llull, nomenant hereu de tots els seus béns i del senyoriu de les escrivanies al seu amic Nicolás Berard i Palau, però amb la precisa condició que ell i tots els seus successors hagueren d'anteposar al cognom de Boix al de Berard, i usar les armes d'aquell amb preferència a les d'este.
En el lloc de Sant Mateu, província de Castelló, va radicar una altra branca del llinatge Boix, a la que va pertànyer José Boix, natural de Sant Mateu, que va casar amb la senyora Josefa Colom, d'igual naturalesa i fueron pares d'Antonio Boix i Colom, que va nàixer en Sant Mateu el 25 de juny de 1737, i va contraure matrimoni amb la senyora Josefa Ferreres i García de la mateixa naturalesa, naixent de la citada unió, Cristóbal Boix i Ferreres, Josefa Boix i Ferreres i Ana María Boix i Ferreres.
A una línia de la branca del lloc de Sant Mateu, que es va establir en Morella (Castelló), va pertànyer Bautista Boix i Anutoll, natural de Morella, que va casar amb la senyora Ana María Querol, d'igual naturalesa, en la que va procrear a Miguel Boix i Querol, natural de Morella, que de la seua esposa la senyora Antonia Guardiola, natural de la villa de Rafales, del partit judicial de Valderobles (Terol), va tindre a Miguel Boix i Guardiola, natural de Morella, que va casar amb la senyora Rosalía Micaela Beguer, natural de Rafales, i fueron pares de Miguel Boix i Beguer, natural de Morella, cònsol general i cavaller de l'Orde de Carles III, en la que va ingressar el 25 de gener de 1834.
El senyor Francisco Boix fue tinent d'ajuda i guardajoyas del rei el senyor Felip IV, com diu el Jònec d'or, en el seu quadern XXVII, foli 839.
Armes: Les de Boix, porten: En camp de plata, un boj arrancat de sinople.