BELTRAN. Llinatge descendent d'uns dels cinc cavallers que va portar en la seua armada el cabdill El senyor Mendo de Rausona, germà de Desiderio, ultime rei dels longobardos d'Itàlia. Es va estendre per tota la península amb la Reconquista. Una branca passe a l'illa de Cuba. Una casa molt noble i antiga va radicar en el lloc de Bandaliés, pròxim a Osca. Cavallers d'esta casa, les branques del qual es van estendre per Aragó, Catalunya i València, florien ja en els temps del rei El senyor Jaume I d'Aragó, baix la bandera del qual van militar, Guillén, Pascual i Pedro Beltrán, distingint-se per les seues gestes en la conquista de València.

     Els Beltrán de Mallorca són també molt antics. Ja l'any 1300 figura esta família en els annals d'aquell regne, ocupant destins honorífics. La casa solar d'esta família era l'alqueria anomenada "Són Beltrán", en Lluchmayor.

Armas: Els de Catalunya: En camp d'atzur, una banda d'or, carregada d'una cotitza de gules. Els de Mallorca: En camp de gules, un chevrón d'or i, en punta, una estrela del mateix metall. Els de Castella: En camp de gules, un castell d'or; partit d'atzur, amb tres flors de lis d'or. Bordura de plata, amb el lema: «Veritas vicit». Els d'Osca: En camp de gules, dos bandes d'or. Els de Ric-la (Saragossa): En camp de gules, tres bandes d'or; partit d'or, amb una creu flordelisada de sabre. L'Emperador D. Carles I va concedir, per privilegi donat a Valladolid el 8 de Març de 1537, el següent escut d'armes a D. Hernando Beltrán, conquistador del Perú: En camp de gules, un tigre al natural; tallat de sinople, amb una penya al natural. Bordura de plata, amb huit aspes d'atzur. Els de Fombellida a Valladolid: en camp d'or, un arbre de sinople, arrancat. Els de Galilea: en camp d'atzur, dos guerrers armats que un travessa a l'altre amb la seua espasa.