BARREDA. Un dels més nobles, antics i complexos cognoms. El seu origen cal situar-lo en la Batlia de "Les Astúries de Santillana", (Santillana del Mar, Cantàbria), que s'estenia des dels límits aproximats de l'actual Astúries, d'una banda; la Batlia de Trasmiera per un altre; i la Batlia de Campoo pel sud.

    Quant al seu origen, els que han tractat este molt noble llinatge, es dividixen en dos distintes procedències; la primera de les quals, no del tot constatada, li posa en la persona de Pedro de Mendoza, que va oferir els seus servicis al Rei El senyor Ramiro II de Lleó en el seu combat contra l'Infant El senyor Froilay un cabdill moro, i que estant assetjats en un castell, el citat Pedro Mendoza va sol·licitar al seu rei: "Perquè la teua finques marrido, jo fago preitesia, que si la mercé del meu Rei m'ocorre, he de facer un date fazañoso". Va donar el monarca permís i llançan-se per una finestra al mar, va tallar de castanyers i pins el suficient brancatge per a construir un pont, pel que el seu Senyor isquera; i eixint este li va contestar: "Teua el la meua mercé faciente BARREDA (camí) amb el pi en la mà. Després de la posterior victòria en el combat, i mèrit abans indicat, va donar terrenys en Santillana i va canviar el seu cognom Mendoza pel de Barreda.

     Els partidaris de la segona, molt millor documentada, posen l'origen en la localitat de Barreda a Cantàbria, d'on va dimanar la casa-torre en la vila de Santillana, sent el seu parent major, i primer Senyor de la casa-torre, González Pérez de Barreda, que va servir a les ordes dels Reis Ordoño III i Sancho I.

     Del tronc originari, van dimanar al pas del temps, diferents branques que van entroncar amb altres tants llinatges nobles de la batlia (Bracho, Cossio, Bustamante, Villa, Tagle, Velarde, Peredo, Polanco,de la Vega, Igareda, Cos, Mier, etc., etc.). Van provar la seua noblesa nombrosíssimes vegades en diverses ordes militars, mencionant-se en les citades proves, Les armes de l'escut corresponent a molts d'ells, es conserven en els plets i proves originals, en moltes casasses de la vila que més avall vam mostrar en fotografies. Si bé algunes no són casasses originals dels Barreda, el van ser per entroncament, i de fet en els seus escuts de pedra, cuartelan les armes del cognom corresponent amb les de Barreda. (No són tots els solars, però donen una idea...).

     De la gran rellevància d'este llinatge, assenyalarem només que van ostentar la dignitat de Merino Major de les Astúries de Santillana els següents membres d'este llinatge: Rodrigo González de Barreda, Gonzalo González de Barreda, Juan Alvarez González de Barreda, Pedro Alvarez de Barreda, Alvaro González de Barreda, Gonzalo González de Barreda (un altre), Gonzalo González de Barreda (un altre més), Gonzalo González de Barreda (un altre distint), Pedro González de Barreda. El senyor Sancho González de Barreda fue Canonge de Santillana. Leonor González de Barreda, va contraure primeres noces amb El senyor Pedro Ansurez de Bedoya, Senyor i fundador de Valladolid.

ARMES:Les armes primitives del llinatge són: escut de sinople, amb un castell de plata posat sobre ones d'aigua de plata i atzur, i gitat de sis bezantes de plata, tres a cada costat., una creu d'or, retallada. Els de Vic i València: A camp d'atzur, un creixent de plata entre sis estreles d'or, tres en cada flanc.