BALAGUER. Cognom català. Tenia casa solar molt antiga en la vila d'Agramunt, del partit judicial de Balaguer, en la província de Lleida, però va haver de ser originari de la ciutat de Balaguer, el nom de la qual sens dubte va prendre.

     Es va estendre per Catalunya, València, Alacant i Castella. Una branca va passar a Perú.

     Mossén Jaime Febrer parla en les seues Trobes del cavaller Pedro de Balaguer, que amb gent pagada a la seua costa, va acompanyar al senyor Jaime el Conquistador en les tres jornades que va fer a Mallorca. Després a València, va ser un dels vocals que va intervindre en la formació dels furs o lleis del regne de València a favor dels pobladors. Els seus fills van intervindre en la conquista de Biar (Alacant), i van haver de ser heretats en aquella vila, deixant successors de què prové la branca alacantina.

     El senyor Antonio Balaguer i Ferrer, natural d'Orihuela, va ingressar en l'Orde de Santiago en 1787.

Armes: Les branques de València i Alacant, porten: En camp de plata, tres bolics de tela, lligats amb cordes, a l'ús dels mercaders. Estes armes són les que portaven el cavaller Pedro de Balaguer i els seus fills.