ALEGRE. No se sap amb certesa l'origen d'este cognom, ignorant-se on va estar assentat el seu primitiu solar. Alguns autors li atribuïxen una procedència francesa, però al no presentar la correcta documentació, res es pot assegurar respecte d'això. L'única cosa que sí se sap és que des d'èpoques molt antigues este cognom ja estava implantant a Espanya, sobretot en ambdós Castillas, a Catalunya, València i Biscaia, també els va haver-hi a Andalusia i una branca que va passar a Amèrica.

      L'any 1.134 apareix un cavaller d'este llinatge dit García Alegre que va barallar a les ordes del rei el senyor Alfons "el Batallador", en la batalla de Fraga (Osca) on es va fer notar pel seu valor fins al punt que es diu que, veient el coratge que posava en la baralla, el Rei va comentar: "Com fa honor al seu nom i que alegria posa a xafar caps de moros".

     Els Alegre de Catalunya fueron Gentilshomes i diversos d'ells van pertànyer al Consell de Barcelona en 1.467. Entre les cases pairals d'este llinatge establides en el principat una de les més il·lustres va ser la que va radicar a Lleida, de la que va procedir una branca que va ser a establir-se en la ciutat de Tortosa (Tarragona).

      A Palència, en la vila de Mazariego, va haver-hi també un noble assentament del llinatge, el senyor Gaspar d'Alegre Blanco, que fue alcalde durant molts anys de la citada villa, a què se li renoció el seu dret a ostentar blasó per ser d'estirp de sang limpia i acreditada noblesa, fill seu fue el senyor Bernardo Alegre Escribano, que també fue Alcalde pels Hijosdalgo l'any 1.728. Del seu matrimoni va tindre una filla, la senyora María Antonia Alegre i Ferreagudo que va casar amb el senyor Juan Francisco Muñoz Caponago, natural de Barcelona, Coronel dels Reials Exèrcits de S M i Regidor de Paredes de Nava. El seu fill el senyor José Muñoz Alegre va fer demostració de la seua qualitat de gentilhome l'any 1.771 per a vestir l'hàbit de l'Orde de Santiago.

     Davant del Tribunal de la Inquisició de València fueron diversos els d'este cognom que probaron la seua neteja de sang i noblesa.

Armes: En camp d'or, un ala d'atzur.